De petit, el meu pare em portava cada setmana a treure llibres. Quaranta anys després, segueixo aquest ritual amb la meva filla: llibres per a ella, llibres per a mi. Al llarg de la meva vida, les biblioteques han esdevingut refugis: a Hèlsinki, Estocolm, París, Barcelona, ​​Granada… Sempre van ser la meva segona llar.

Refugis de paper és una pel·lícula de trobades amb persones travessades per vivències a biblioteques. No des de la nostàlgia, sinó des de l'emoció, l'humor i la poètica de resistència que envolta aquests espais i els qui els habiten.

Durant el rodatge, el relat es va transformar en una simfonia coral sobre la intimitat: veus que xiuxiuegen somnis, fracassos i refugis personals. Un collage lliure que convida l'espectador a perdre's entre el vertigen del que vam ser i la utopia del que encara podem ser.