Pantalles buides, i On està el públic dels cinemes? Quin és el futur de l’exhibició cinematogràfica? Projeccionistes, acomodadors, taquillers i empresaris de cinema conversen sobre la seva professió en algunes de les sales mítiques de Mallorca; les que continuen obertes, però també les que van tancar en les últimes dècades. Diàlegs que deriven sobre la professió i la seva passió per la producció audiovisual.
Ells són els testimoniatges de la transformació dels hàbits d’oci, cultura i art de la nostra societat i, per tant, de la Mallorca contemporània.
Des de fa dècades dues grans famílies, Salom i Salas, es reparteixen el 70% de les pantalles de Mallorca –avui ja és el 90%–. Simultàniament, petits empresaris van obrir cinemes a Palma i en la Part Forana per a oferir una alternativa més d’autor, com els ABC o els cinemes Renoir (avui CineCiutat), o de proximitat, com el cinema de Sineu o el Goya, a Manacor.
Tots ells van acabar sucumbint davant les pressions i la inviabilitat econòmica.
Empresaris i treballadors confronten les seves mirades sobre les sales de cinema i el canvi de paradigma cultural.
Converses a cor obert sobre les diverses crisis que han desmantellat les seves vides: la irrupció del *VHS i el DVD, la pirateria, la digitalització i les plataformes, però també la tirania de la immediatesa i la distracció en la manera de relacionar-nos.
Els records es barrejaran amb les opinions sobre un art que uneix a indústria i cultura. Un retrat del cinema comptat pels protagonistes anònims que van fer somiar a una societat que avui prefereix el confort de la casa en el ritual i l’emoció de la sala. Un art i un negoci en el qual l’ambició, les relacions de poder i les traïcions han marcat enormement el desenvolupament i transformació de la societat mallorquina.